Estructura urbana

Montgat, municipi costaner de la comarca del Maresme, i situat dins de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, té una superfície de 2,9 quilòmetres quadrats i una població, a data 2015 i segons IDESCAT, d’11.501 habitants . Aquestes dades suposen una densitat de població de 3.952 habitants per km2 molt per sobre de la densitat de la mitjana del Maresme (1.102 habitants per quilòmetre quadrat) i superior a la mitjana del conjunt de Catalunya (234 habitants per quilòmetre quadrat).

Evolució demogràfica

La població de Montgat creix de forma sostinguda des de finals dels anys 90, passant dels 7.783 habitants de l’any 1998 als 11.5011 de l’any 2015.

El creixement sostingut de la població montgatina en els darrers anys 2 , aspecte que confirmen els diferents indicadors, és una dada que no pot passar desapercebuda. És cert que no existeix cap correlació directa entre anualitats i creixement, però la suma de diversos indicadors –per exemple, els d’evolució de l’ocupació per l’ús del sòl, o el d’edificis construïts segons anys de construcció- i la consolidació de les opcions de mobilitat i d’accés al municipi fan preveure un increment de la demanda de serveis per una població creixent.

Piràmide poblacional

La població de Montgat és lleugerament més jove que la mitjana de Catalunya: el 17,28% té de 0 a 14 anys, el 68,55% té de 15 a 64 anys, el 12,40% té de 65 a 84 anys, i el 1,77% té 85 i més anys. En el conjunt de Catalunya, el percentatge de població entre 0 i 14 anys és del 15,7%.

La població és precisament una de les variables més importants a tenir en compte. Aspecte aquest que, sumat a les característiques de la població i l’estructura de l’activitat econòmica, confirma aquesta previsió. La piràmide poblacional indica que el gruix de montgatines i montgatins es troba a la franja dels 25 al 55 anys, franja –habitualment- amb més requeriment de serveis per la seva activitat

Aquest últim aspecte enllaça amb l’altre element a destacar: el territori i les seves característiques. La identitat orogràfica pròpia i diversa del municipi, junt amb el desenvolupament de la tecnologia, pot portar a incrementar la demanda d’accés electrònic als serveis públics per a aconseguir la reducció de desplaçaments i guanyar en eficiència.3 .

També cal destacar dos elements més: l’important teixit comercial, industrial i associatiu del poble, i les possibilitats culturals i turístiques del municipi. Per exemple, l’existència d’11 barris ha completat una diversitat associativa rica i activa, i poder oferir des de l’Ajuntament serveis que millorin la gestió d’empreses, comerços i entitats repercutirà positivament en la comunitat.

Quant al patrimoni natural, cultural i turístic –més enllà de promocionar els Béns Culturals d’Interès Local i Nacional i la serralada, entre d’altres-, les platges són un recurs excepcional. Articular des de l’Ajuntament processos de participació ciutadana per a explicar el seguiment del projecte del passeig marítim -pendent d’aportacions econòmiques supramunicipals-, o per replantejar els usos del litoral contribuirien a assolir l’Ajuntament participatiu i transparent que volem.

Segons la darrera enquesta sobre Equipament i Ús de Tecnologies d’Informació i Comunicació en les Llars de l’INE, un 62,0% de les persones que han utilitzat Internet en els 12 últims mesos (2015) ha contactat o interactuat amb les administracions o serveis públics a través d’Internet.